Cataliza

Ara fa 32 anys, el 3 de març de 1976, a Gasteiz (Vitòria), la policia franquista (els grisos), capitanejada pel Ministre de l'Interior d'aleshores, Manuel Fraga Iribarne, va matar a trets a cinc obrers (un amb només disset anys) durant una assemblea de treballadors que tenia lloc a l'interior d'una església. En memòria d'aquells fets, en Lluís Llach va composar una de les cançons més emotives que he escoltat mai, "Campanades a mort", amb la que he plorat moltes vegades per les vides d'aquella pobra gent.

Ressonin aquí, com a autèntica maledicció, les paraules que en Llach va deixar escrites per als responsables materials i polítics d'aquelles morts:

Assassins, assassins de raons, assassins de vides,
que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies
i que en la mort us persegueixin les nostres memòries!

Xa pasaron 32 anos: foi 3 de marzo de 1976, en Gasteiz (Vitoria). A policia franquista (os grises), mandados polo Ministro de Interior de aquela, Manuel Fraga Iribarne, matou a tiros a cinco obreiros (un deles tenía só dezasete anos) durante unha asemblea de traballadores que se celebraba no interior dunha igrexa. Na memoria de aqueles feitos, Lluís Llach compuxo unha das cancións máis emotivas que escoitei nunca, "Campanades a mort", canción coa que teño chorado moitas veces polas vidas de aquela pobre xente.

Un petit resum de premsa d'aquesta nit d'eleccions municipals: "A ausencia de maiorías absolutas permite que PSOE e BNG poidan gobernar nas sete cidades máis poboadas de Galiza. O PP quedaría sen ningunha alcaldía das importantes e o BNG conserva Pontevedra". A Catalunya, "el PSC aconsegueix les quatre capitals del Principat". La llei del pèndul i l'inexorable pas del temps fan el seu camí. Agora só falta que Touriño e Montilla, para celebralo, se poñan a falar ben en catalego. Soño dunha noite de primavera.